Gauguin, a la recerca del paradís

Les pintures de Paul Gauguin són internacionalment conegudes, però les històries que s’hi amaguen darrere potser no ho són tant. El pintor francès va tenir una vida molt especial, nadant a contracorrent de la seva època. Desencantat amb una Europa que considerava artificial i convencional, va decidir establir-se al Carib, on la seva vida i la seva obra van experimentar un tomb radical. El pinzell de Gauguin va ser, doncs, el testimoni que va deixar constància de la cultura indígena en les colònies franceses de finals del segle XIX. 

Mossegar la poma

Sentir-se temptat és humà. Des de l’Antiga Grècia fins a les agències de màrqueting del segle XXI, la temptació manté a les persones en una lluita constant per l’autocontrol. Així ho han manifestat escriptors, pintors i cineastes al llarg de la Història. Però, fins a quin punt som capaços de reprimir els nostres impulsos?

Utopia, terra de ningú

La utopia és com una obra de teatre que mai no acaba. Els seus guionistes tenen la difícil tasca d’escriure l’argument més just per a tots els presents. Els personatges han de tenir un comportament perfecte per tal que tot surti tal i com està pensat. Els espectadors saben que presenciaran una ficció anhelada per tots, i per això quan s’aixequin de la butaca desitjaran que no hagi estat només un somni. El director de l’obra sap, igual que els actors, que allò que es viurà aquella nit serà únic i màgic, ja que ningú no hi podrà tornar mai més. Aquesta barreja de ficció, desig i imperfeccions és el que origina les nostres particulars utopies. I quan haguem reunit tots aquests ingredients, l’espectacle podrà començar. Amunt el teló!