Mossegar la poma

Sentir-se temptat és humà. Des de l’Antiga Grècia fins a les agències de màrqueting del segle XXI, la temptació manté a les persones en una lluita constant per l’autocontrol. Així ho han manifestat escriptors, pintors i cineastes al llarg de la Història. Però, fins a quin punt som capaços de reprimir els nostres impulsos?

Les mòmies més antigues del món

Esteu a punt de descobrir qui són els chinchorros, una de les civilitzacions més antigues i importants de la Història… i la primera a momificar els seus difunts.

Un brindis per la Història

El brindis és una tradició molt arrelada a la majoria de societats actuals. Tot i no tenir clar els seus orígens, l’acte de xocar les copes és internacional i està present a celebracions de tot tipus. Però aquest acte inofensiu amaga fets obscurs; traïcions, copes enverinades, celebracions bèl·liques cruels que han marcat la Història del brindis. D’altra banda, avui en dia és símbol de confiança i germanor, i per això quan brindem ens sentim una mica més propers a les persones que ens envolten.

L’Art d’escriure: origen i Història

Deia Oscar Wilde que per escriure només calen dues coses: “Tenir alguna cosa a dir, i dir-ho”. Així de senzill. Escriure és una de les primers coses que ensenyen a les escoles, i probablement una de les més importants per a la nostra humil i fugaç existència. És clau per la comunicació, per ensenyar i per aprendre, per fer riure i per desfogar-nos, en definitiva, per plasmar els nostres pensaments. I sovint no som conscients de la importància del que escrivim. Anna Frank no sabia que el seu diari esdevindria un símbol de la resistència contra el nazisme; John Lennon no sabia que els Beatles serien més famosos que Jesús mentre escrivia “Imagine”; i Charles Darwin no sabia la revolució científica que provocaria mentre engendrava “L’origen de les espècies”. En les següents línies descobrirem com els valors occidentals, les ideologies, i els actes més revolucionaris han començat amb un simple escrit.

Per què viatgem?

Viatjar és un desig profundament arrelat a l’existència humana. Des de fa molt de temps les persones hem desitjat conèixer què s’amaga més enllà dels nostres horitzons, i aquesta voluntat de conèixer ha donat lloc als grans descobriments de la Història. Què buscaven els primers habitants de la Terra al emigrar d’Àfrica cap al nord? Hauria descobert Colon Amèrica si no hagués buscat un camí més ràpid cap a la Índia? Tot i que actualment l’hem convertit en un bé de consum socialment imprescindible, viatjar és molt més que això. Viatjar són la curiositat d’Heròdot al explorar Àsia, la voluntat conqueridora d’Alexandre Magne, i la certesa científica de Darwin en el viatge del Beagle. En altres paraules, viatjar és el somriure que se’ns dibuixa a la cara quan agafem un mapa i imaginem els indrets més bells del món.

Què és la cultura?

“Els joves no són tontos. Perceben la maldat en l’aire encara que no la comprenguin. Es resenteixen del seu incert futur econòmic i els problemes que la generació actual els hi està deixant. Opinen que l’educació que reben no es relaciona amb les seves necessitats, ja que no els hi garantitza res, ni una feina ni una cultura satisfactòria”

(Mark Oliphant, físic nucelar i humanista australià) 

A primer cop d’ull la paraula “cultura” pot semblar una paraula inofensiva i fàcil d’entendre, però serà al voler definir-la quan ens adonarem de les grans incerteses que presenta –i sempre ha presentat-. Quan Oliphant parla de “cultura satisfactòria” està englobant moltes coses, el conjunt de les quals pot arribar a condicionar el benestar o l’status social d’una persona en l’actualitat. Però si preguntem què és cultura a un monjo budista, a un artista del Renaixement o a un ciutadà de l’antiga Roma, obtindrem respostes molt diferents. Això és perquè “cultura” és una paraula genèrica que té tantes definicions com intents de definir-la.