L’Art d’escriure: origen i Història

Deia Oscar Wilde que per escriure només calen dues coses: “Tenir alguna cosa a dir, i dir-ho”. Així de senzill. Escriure és una de les primers coses que ensenyen a les escoles, i probablement una de les més importants per a la nostra humil i fugaç existència. És clau per la comunicació, per ensenyar i per aprendre, per fer riure i per desfogar-nos, en definitiva, per plasmar els nostres pensaments. I sovint no som conscients de la importància del que escrivim. Anna Frank no sabia que el seu diari esdevindria un símbol de la resistència contra el nazisme; John Lennon no sabia que els Beatles serien més famosos que Jesús mentre escrivia “Imagine”; i Charles Darwin no sabia la revolució científica que provocaria mentre engendrava “L’origen de les espècies”. En les següents línies descobrirem com els valors occidentals, les ideologies, i els actes més revolucionaris han començat amb un simple escrit.

Continua llegint

Parlar per convèncer. La importància (o la manca) de la retòrica clàssica en l’actualitat

El filòsof grec Gorgias de Leontinos deia que “la paraula és un poder sobirà que, amb un petitíssim i molt invisible cos aconsegueix coses absolutament divines” (Elogio de Helena). Potser és per això que al llarg de la Història ha estat tant important tenir un bon us de l’oratòria. Sovint un discurs magistral és capaç de canviar el curs de la Història, i són els grans oradors els que tenen a les seves mans -o, millor dit, a la seva boca-, el poder d’influenciar l’opinió de grans masses. 

Continua llegint

L’assaig final abans de l’Holocaust

Si alguna vegada us endinseu en una comunitat armènia descobrireu que el 24 d’abril és un dia molt especial per a ells. Commemoren que el 24 d’abril de 1915 un total de 235  intel·lectuals, líders religiosos, artistes i polítics armenis van ser detinguts a Constantinoble –actual Istanbul-, i deportats. Aquestes detencions es van fer seguint ordres il·legals, i utilitzant unes llistes amb noms perfectament elaborades i detallades, per part del govern dels Joves Turcs. Després de passar una nit a la presó de Mehder-Hanë, van ser portats a diferents punts del país, on després de falçs judicis, van trobar el seu destí fatal. Aquestes detencions es van anar repetint durant un mes: 196 escriptors, 168 pintors, 575 músics, 336 metges, 176 professors, 160 advocats, 62 arquitectes i  64 actors, entre molts d’altres, van ser executats durant aquelles terribles setmanes. Però allò només era el començament del terror per al poble armeni.  

Continua llegint